Llegenda de l'Aremengola

Oriola estava en mans dels moros.

L'Armengola era una dona que tenia dos filles, elles vivien a Oriola i eren cristianes.
Els moros vivien al castell que hi ha a la muntanya i el rei moro tenia un fill.

L'Armengola alletava a les filles del rei moro en el castell , així ella podia escoltar

les converses dels moros.

I un dia ella va descobrir que els moros anaven a baixar a matar els cristians que havien a Oriola.

I quan ella escolta això, baixa i ho es explica al poble.

Però el rei moro apreciava a l'Armengola i llavors li diu a ella que pot pujar a la nit al castell amb les seues filles per salvar-se.
A la nit, ella i les sues filles van anar al castell i quan toquen a la porta, els guàrdies pregunten

" Qui es?" i ella contesta " Armengola i les meues filles".

Però quan els guàrdies obren la porta es troben una sorpresa les filles eren dos soldats anaven vestits com les filles.
I aquestes soldats maten a els guàrdies i entren al castell amb tot el poble oriolà, i lluiten contra les moros.
Una vegada morts les moros, quedava nadó del rei que alletava l'Armengola però ells cristians van pensar que si al nadó el deixaven viu quan fos més gran podia voler la venjança , per tant els cristians van decidir tirar al nadó muntanya avall.
I així no va quedar ningú moro.

Però una vegada conquerit el castell, tenien que matar a les moros que hi havien en el Rabal Roche, però els cristians se van encontar amb una sorpresa Jaume I ja estava arribant a Oriola per ajudar.

Un dels simbols que representa a Oriola es el ocell i es diu que el ocell estava unes quants dies en la torre del campanar i quan Oriola va ser alliberada el ocell fet a volar i es va anar.
El dia de la reconquesta va ser el 17 de juliol.

Per tot això nosaltes celebrem les festes de les moros i cristians, que comencen el dia 17 de juliol en simbol de la reconquesta.

I tots el anys es tria a un rei moro, a un rei cristià i a l'Armengola en representació de la historia de la reconquesta de Oriola.

Característiques de les cròniques

-Patriotisme
Els autors traspuen un gran amor a la terra i a la monarquia.

-Funció notarial
Els autors actuaven xom a notaris dels esdeveniments

-Crueltat
Les narracions de les batalles, les guerres o els ajusticiaments que les revoltes originaven.

-Providencialisme
Déu regeix els esdeveniments hitòrics i les visctories dels monarques, que són atribuïdes a la voluntat divina.
I les derrotes dels enemics són un càstig diví.

-Uniformitat lingüística

Crònica de Jaume I

1. Autoria.

L' autor de la crónica de Jaume I, es Jaume I però ell no va escriure cap paraula, es limitaba a dictar mentres copistes prenien nota. I aixó el sabem perquè en el llibre apareix diversos tipus de caligrafia i apareixen recursos propis de la oralitat como l'ús de la "i".
També sabem que esta escrita en primera persona i que ell fou l'autor perque apareixen detalls íntims que no més ell va coneixer ; com la negociació amb el rei moro de Valencia.


2. Estructura i argument.

Consta de cuatre parts:

-La infantessa-


A les cinc anys va morir el seu pare ( Pere I , que era casat amb la reina Maria) i ell va ser rei.
Esta és la part épica i legendária i la més inesacta , perquè el rei no recordaba molt el sucedit. La reina Maria i pere I eran paretja pero no tenien descencencia.
Una nit consumaren , i habien molts advocats en la seua habitació per a dar el testimoni.



-Illes Balears-

És la part més bél·lica ( guerra, van haber molt morts).
Apareix el element del providencialisme ja que les coses pasem per voluntat de Déu.


-Regnes de Valencia i Murcia-


En aquesta part el rei cambia d'actitud i decideix utilitzar la no violéncia, i pasa al pacte.Volen tener més subdits lo que millorara la seua ecónomia.
Va començar al any 30 i va finalitzar al 50. El rei acaba a Múrcia.
Conquesta Valéncia el 9 de Octubre de 1938.

Les ciutats conquerits pagaben impostos, però mantenian la seua llengua, religió..etc.



-Vellesa (1208-12769)-

Narra com repartix la herencia al seus fills. Explica com va morir i com est enterrat.
Deixa encarregat als copistes de terminar la seua crònica.
Va morir al llit.